Poema

L'esquiada és un bellesa,
la neu una puresa,
les pistes plenes de neu
quan camines se t'enfonsa el peu,
quan baixes la pista t'ho passes pipa,
i quan agafes el bus se't passa l'alegria.

Dictat

Més aprop, marcant el camì de la carretera, amatllers d'un verd suau i figueres d'amples pàmpols. La carretera serpetejava entre els turons. D'ella neixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i tornava a emargir de nou entre les atzavades i les pales amples i gruixudes de les figueres de moro.
Cap a migdia, la muntanya baixava en una corba suau, una jada de turons, i apareixia l'aldea, aixefada sobre la terra.l



MARIA AURÉLIA CAPMANY, la pluja als vidres